Els Deu Mil and Vida D'artaxerxes, Per Plutarc
9781465565822
pages
Library of Alexandria
Overview
PRESENTACIÓ Ajuntades en aquest volum, van dues llegendes d’origen ben distint, jatsia que l’orientació n’és una i la mateixa, ço és, la recerca del Paradís, del qual se’n llegeix en el Gènesi:—I plantà Jahvé Déu un hort a Edem, a l’Orient, i allí posà l’home que havia format. I Jahvé Déu va fer brotar de la terra tota llei d’arbres, goig dels ulls, delícia de la boca, i al mig del Paradís, l’arbre de la vida i l’arbre de la ciència del bé i del mal. I un riu sortia d’Edem per regar el Paradís i d’aquí s’esbargia i feia quatre caps. Nom de l’un, Fissó, i ell cenyeix tota la terra d’Hevilà, allí on se troba l’or—i l’or d’aquella terra és el bo-i allí el bedeli i la pedra d’ònix. I el nom del segon riu, Geó, i ell cenyeix tota la terra de Cus. I el nom del riu terç, Tigris, qui va devés l’Orient d’Assur. I el riu quart, l’Éfrates.En qual manera Adam i Eva foren expel·lits de l’hort de l’Edem després de la desobediència, diu la Sagrada Pàgina:—Llavors Jahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell i els vestí. I digué Jahvé Déu:—Vet aquí, ja l’home s’és fet com un de nosaltres, coneixedor de bé i de mal. Ara, doncs, no sia que allargui la mà i culli també de l’arbre de la vida, i en mengi i visqui eternament… I el llançà Jahvé Déu de l’hort d’Edem, que colrés la terra de la qual fou pres. Va treure’n l’home i col·locà a l’Orient de l’hort d’Edem els Querubins, amb el glavi de foc brandant, per guardar el camí de l’arbre de la vida.¿On era la precisa situació de l’hort de l’Edem? ¿Què s’era fet, abandonat a ell mateix, sota la custòdia dels Querubins? ¿Com era l’arbre de la vida? Aquesta curiositat tempta les imaginacions, i el fruit n’és aquest doble llegendari, l’un, més tardà, d’origen cèltic, i l’altre bizantí qui ja figura en les Vides dels Pares de l’Erm. La redacció de la primera llegenda, vull dir, Les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos, apareix per primera vegada, en llatí, devés mitjan segle onzèn. Aquesta argonàutida cristiana, aquesta odissea cèltica portada del mar nadiu a les costes franceses amb les invasions dels normands, impressionà fortament les imaginacions, i gairebé totes les llengües vulgars la copsaren. La nostra llengua no tingué aquesta sort: Tardanament jo don solta a la brandànica nau errant, per la mar de Roger de Llúria. Per l’anostrament de la dita llegenda, m’he valgut especialment d’una versió redactada en dialecte venecià, que forma part de la Biblioteca Storica della Letteratura Italiana publicada i il·lustrada per Francesco Novati (Bergamo, 1896
